Dissabte hi vam tornar, com les cabres a la muntanya, nosaltres als verdosos taulers. I guanyàvem i perdíem, però sempre amb diversió. I vet aquí que jugant jugant ens concentràrem en la Lliga Pota Blava, que creix ufanosa i engreixa el seu ego tan com se li permet. I l’altra, pobra, la CUSCA, cada dia més esquifida i menys atractiva, ja ningú se la mira. No obstant, no em digueu per què, però jo li trobo el seu punt. Potser perquè és la petita, o potser perquè els seus moviments matussers em sedueixen fins a enrojolar-me. Ho tinc decidit, el proper dissabte vull fer un ball amb la CUSCA.
Ara toca felicitar el nou líder, el Tavi, que tot el que toca ho converteix en victòria. Caram, quin poder! Si m’hi apropo una mica tant de bo pugui rebre, ni que sigui per descuit, l’aurèola que tanta llum li professa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada