Najat El Hachmi, guanyadora del Premi Ramon Llull 2008 per aquesta novel·la, ens relata la història, per veu de la filla gran d’una família marroquina fictícia, que emigra a alguna població de l’interior de Catalunya. A la primera meitat de la novel·la se centra en la vida del pare, mentre que a la segona explica la seva pròpia vida en primera persona, motiu pel qual (i tenint en compte els orígens de l’autora) és fàcil pensar en molts moments que la novel·la pugui ser autobiogràfica, fet que ha estat desmentit per l’escriptora en diverses ocasions…
Amb un estil directe, àgil i desenfadat, aquesta novel·la tracta el tema de la immigració, la integració al país d’acollida, el sentiment contradictori dels fills que ja s’han educat al nou país, la sexualitat, i els costums de l’Islam, en alguns moments una mica pujada de to, i fins hi tot qualificable de políticament incorrecte, si no fos, que l’autora ve d’aquesta cultura, i deu escriure-ho amb un cert coneixement de causa, per bé que no implica que el que li passa a aquesta família representi a la majoria de famílies immigrades d’origen islàmic…
Francesc Gelabert Ribas
2 comentaris:
Com sempre, interessant testimoni si és directe. El seu punt de vista pot ajudar a entendre millor aquells que ens resulten diferents, encara que entenc que cada cop menys.
Qué diferentes podemos llegar a ser según donde crezcamos!
Francesc, me hubiera gustado conocer tu opinión sobre este libro.Qué conclusiones sacaste...
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada