Racó Literari: Kafka a la platja

Ja fa un temps que vaig nodrir-me amb aquesta novel•la. Tot i així, quan hi penso encara percebo l’atmosfera murakamiana al meu voltant, em persegueix i no me’n deslliuro així com així. Em va passar que l’endemà d’haver-lo acabat, en aixecar-me del llit i en anar prenent consciència del nou dia, també vaig notar aquesta boirina particular que va trigar encara a marxar.
Un llibre que desitges reprendre tan bon punt tens una estona lliure és un llibre amb el que hi penses quan no l’estàs llegint. El seu contingut no és com un glop de refresc, que desapareix de seguida, sinó com una cullerada de melmelada que, després d’haver-la ingerit, encara la tens present en repassar-te els llavis amb la llengua. I quantes repassades he fet d’aquest llibre fora de la seva lectura!
Murakami és l’autor dels móns paral•lels plens de metàfores les quals el lector va comprenent a mesura que aprofundeix en l’obra. Personatges que desdoblen l’ego, temps que es barregen en un mateix espai, reflexions a tothora sobre l’existència i sobre el sentit i la direcció de la vida dels seus personatges, omplen les pàgines d’una història compartida de manera intermitent.
La complexitat de la comprensió de les metàfores o de les situacions que fluctuen entre la realitat i el seu límit, m’han impedit copsar en tota la profunditat l’intercanvi d’experiències dels personatges. He tingut dificultat en interpretar el sentit del missatge en moltes ocasions, havent de tornar a rellegir un paràgraf, una plana o un capítol. I segur que justament ha estat aquest esforç afegit, barrejat amb l’excel•lent narrativa de l’autor, el que m’ha portat a escriure aquest post.
En un principi, la idea d’escriure sobre Murakami em va semblar necessària, i la volia argumentar amb Tòquio Blues (Norwegian Wood). No obstant, Kafka a la platja va representar una onada fresca que mulla un cos assolellat. L’autor, en moltes de les seves obres, incideix en una societat japonesa en la recerca de la pròpia personalitat de l’individu i, sovint, és capaç de donar possibles respostes al per què del suïcidi com una actitud a tenir en compte per sortir-se’n. És una constant en les seves novel•les que crida l’atenció, i no només en ell, sinó en altres autor japonesos.
Si alguna ànima arriba a caure per aquí i vol entrar en un debat sobre aquest Kafka a la platja, em plaurà molt veure la seva reflexió en els comentaris sobre qualsevol dels múltiples temes a tractar d’aquesta magnífica obra que em resisteixo a donar per acabada.

Recomanació de l'Albert.