Milena Busquets, després de molts anys de moure’s al món editorial, ha estat editora, traductora i periodista, ha debutat a la novel·la amb Hoy he conocido a alguien (Ed. Bruguera) amb el suport de l’Anna Maria Moi
x i el vist-i-plau de la seva mare, l’editora Esther Tusquets.
Hoy he conocido a alguien són les peripècies vitals de la Ginebra, una noia de vint-i-set anys que treballa com estilista de moda i viu amb la seva millor amiga, la Manue, al peu del Tibidabo. Malcriada i vitalista, viu al seu aire, fins que coneix a Norman, un arquitecte anglès que viu a Londres i és casat. La seva història es desenvolupa a Barcelona, Londres i Nova York i amb ella la protagonista ens explica les dificultats per a créixer i com molt bé diu l’autora, les limitacions de l’amor.
D’estil àgil, la novel·la es pot incloure dintre del gènere “chick lit”, narrativa de dones urbanes, independents professionalment i emocionalment inestables.
Són 172 pàgines que es llegeixen d’una tirada i encara que no deixa de ser una novel·la d’iniciació, no té pretensions de res. El millor que us puc dir és que me la van regalar fa deu dies pel meu aniversari i aquí estic jo recomanant-la... serveix per “desengreixar”, per persones que acabin de llegir un tipus de literatura podríem dir “més seriosa” o per persones que faci temps que no llegeixen... no us vul enganyar, però, per algunes ments “brillants” que conec... segurament podria
ser catalogada com “frívola” i potser tindrien raó.
Salutacions a tothom!!!
Carmen Jiménez
x i el vist-i-plau de la seva mare, l’editora Esther Tusquets.Hoy he conocido a alguien són les peripècies vitals de la Ginebra, una noia de vint-i-set anys que treballa com estilista de moda i viu amb la seva millor amiga, la Manue, al peu del Tibidabo. Malcriada i vitalista, viu al seu aire, fins que coneix a Norman, un arquitecte anglès que viu a Londres i és casat. La seva història es desenvolupa a Barcelona, Londres i Nova York i amb ella la protagonista ens explica les dificultats per a créixer i com molt bé diu l’autora, les limitacions de l’amor.
D’estil àgil, la novel·la es pot incloure dintre del gènere “chick lit”, narrativa de dones urbanes, independents professionalment i emocionalment inestables.
Són 172 pàgines que es llegeixen d’una tirada i encara que no deixa de ser una novel·la d’iniciació, no té pretensions de res. El millor que us puc dir és que me la van regalar fa deu dies pel meu aniversari i aquí estic jo recomanant-la... serveix per “desengreixar”, per persones que acabin de llegir un tipus de literatura podríem dir “més seriosa” o per persones que faci temps que no llegeixen... no us vul enganyar, però, per algunes ments “brillants” que conec... segurament podria
ser catalogada com “frívola” i potser tindrien raó.
Salutacions a tothom!!!
Carmen Jiménez
3 comentaris:
Cada dimecres espero, delitós, aquesta secció. Promet, promet, de moment hi ha bon moviment i molt bones propostes.
Tornant al tema "portades", ostres, déu n'hi do! Potser hauríem d'estrenar una nova secció... tipus "la lleugeresa en primera instància".
Un envoltorio sugerente, se nota que le corre por las venas el mundo editorial.Puede interesar a
las que doblamos la edad a la protagonista? Tomo nota,Carmen. Saludos "letrados"
Claro, Adela, es para todas las edades. Ya sabes que dicen que la edad está en el corazón... aunque tú y yo sabemos que eso no es verdad... ja,ja.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada