L’escenari fou un privilegi, així com la majoria dels contrincants. Dic la majoria, perquè en Francesc té un do especial per atraure rars individus d’aspecte poc agradable que s’entesta per fer-se’ls amics seus.
Podem dir que vam guanyar la meitat de les partides jugades, gairebé, només una va fer decantar la balança negativament. De totes maneres, considerem que és una molt bona actuació tenint en compte que part del grup era debutant en un torneig en català amb el milloret del panorama scrabbler.
Abans de començar el torneig, el desconeixement dels rivals i, sobretot, de les nostres possibilitats, potser ens haurien fet conformar en fer un mínim de resultats positius per tornar a casa sense el cul massa escaldat. Però a mesura que acumulàvem partides, les nostres opcions de fer un gran paper en aquesta 1ª edició de la Copa Tísner van créixer. I més després d’haver-nos emportat la victòria en tres ocasions que, a priori, havíem de perdre segur davant de tres monstres mediàtics.
Per tot, qual al final mig punt ens despenjà de la zona mitja de la classificació ens semblà una mica injust. Aquest és un punt de vista personal que potser els meus companys de grup comparteixen. Una mica més d’experiència ens farà millorar de cara a la propera cita. El BELL ARGOT tot just acaba d’iniciar les seves primeres passes en un camí, espero, del tot fructuós.
Una crítica més personalitzada la trobareu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada