Un altre dissabte que ens hem reunit per remenar el sac i entaular lletres. Fidels al desfici que governa les nostres ments, ens aparellàrem com manaven les rondes i ens plaïa més en aquells moments, a fi i efecte que d’ací uns mesos es vegin reflectits els fruits de tan bells encontres.
Les coses per dalt segueixen més o menys, amb l’Albert imparable i el Neme implacable; ambdós compten les seves partides per victòries. Fins quan? Qui els farà doblegar els genolls i mossegar la dura terra? Esperem que aviat trobin el fre d’algun altre virtuós scrabblaire, perquè ço faria alçar l’ànim dels perseguidors i mostraria la debilitat dels qui, avui, sembla no tinguin parangó.
En l’apartat d’scrabbles, la Marga conserva el seu àlgid punt de vista, tot i que és conscient que ha jugat més partides que ningú. Potser els que arriben de sota veuen el cim amb prou claredat com per posar en problemes l’actual hegemonia margarenca. Haurem d’esperar.
En la jornada d’aquest dissabte hem arribat gairebé a l’equador de la competició, amb 44 partides disputades de les 90 programades. En queden la meitat, es pot dir. Tot per decidir, encara. El dia 28 seguirem el camí marcat que ens ha de conduir, un dissabte més, al deliri més absolut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada